Vas tot sol,
ja t’hi vas trobant.
Al teu cor hi ha manca d’esperança
atrapat en la ignorància.
I sol, ja comences a no creure en res,
millor empassar-s’ho amb elegància,
fer el cor fort sempre a distància.
I veus que el temps, tot ho va canviant,
no hi ha un sol estat on poder restar.
Ets tant petit allà al mig de l’ infinit,
que per molt que faci l’home,
per molt que s’avanci l’obra,
creus que tu ja no ho veuràs.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del foc, de tot, per sobre d’aquest món.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del foc, de tot, tu saps que estàs per sobre d’aquest món!
Pots estar, un moment content d’haver nascut,
com el sol ponent obeeix la lluna,
però s’inverteix tot d’una.
I de nou, ara es repeteix,
sembla un mirall davant d’un altre
repetint deu mil imatges.
Ets a orient, tornaràs a occident
i el camí al revés tornaràs a fer.
Igual que el vent, aniràs fent i desfent
i per molt que faci l’home,
per molt que s’avanci l’obra,
creus que tu ja no ho veuràs.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del foc de tot, per sobre d’aquest món.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del foc de tot, tu saps que astes per sobre d’aquest món!
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada